← Tots els articles
Lliçons apreses

Què vam aprendre de la gran apagada del 28 d’abril

Torres d’alta tensió a contrallum durant la posta de sol
Foto: Andrey Metelev / Unsplash

El 28 d’abril de 2025, a les 12:33, gairebé tota la península Ibèrica es va quedar sense electricitat en qüestió de segons. A la majoria de llocs la llum no va tornar fins al vespre o la matinada. Va ser un dia que molta gent recorda bé, i també una bona oportunitat per aprendre què ens va faltar.

Què va passar

L’apagada va afectar Espanya i Portugal. Segons Red Eléctrica, cap a les 7 del matí de l’endemà ja s’havia recuperat el 99 % del subministrament. En aquelles hores es van aturar els trens i el metro (unes 35.000 persones van haver de ser rescatades de trens i túnels), els semàfors van deixar de funcionar, la xarxa mòbil va quedar molt saturada i en molts comerços no es podia pagar amb targeta.

L’informe final dels experts europeus (ENTSO-E), publicat el març de 2026, va concloure que la causa va ser una combinació de factors tècnics a la xarxa elèctrica. No hi va haver cap ciberatac.

Més enllà de les causes, el més útil per a una família és mirar què va passar a dins de cada casa.

1. La ràdio de piles va tornar a ser imprescindible

Sense electricitat, sense televisió i amb el mòbil a mig gas, molta gent no sabia què passava ni quant duraria. Aquella mateixa tarda, molta gent va sortir a comprar piles, llanternes i ràdios. Una ràdio de piles o de maneta és barata, ocupa poc i et permet seguir la informació oficial.

2. Sense llum, la targeta no serveix

Molts datàfons i caixers van deixar de funcionar. Qui no portava diners en efectiu no podia comprar aigua, pa o piles. Tenir una petita quantitat d’efectiu a casa, en bitllets petits, és una de les mesures més senzilles i més útils.

3. El mòbil: bateria i paciència

Les xarxes mòbils van quedar saturades i moltes persones es van quedar sense bateria. Protecció Civil recomana enviar missatges en lloc de trucar, per deixar lliures les línies de veu per a les emergències. Una bateria externa carregada pot ser la diferència entre poder avisar la família o no.

4. Llum segura: millor llanternes que espelmes

Moltes cases es van il·luminar amb espelmes, i algunes de les víctimes d’aquell dia es van produir per incendis i per fer servir un generador dins de casa. Protecció Civil aconsella prioritzar les llanternes de piles i no fer servir mai generadors ni fogonets en espais tancats sense ventilació.

5. Menjar que no calgui cuinar

A moltes cuines tot és elèctric: vitroceràmica, forn, microones. Durant l’apagada, qui tenia conserves, fruita seca o galetes ho va tenir molt més fàcil. Convé tenir aliments que es puguin menjar directament i aigua envasada: Protecció Civil recomana comptar 1,5 litres per persona i dia.

6. Les persones que depenen d’un aparell elèctric

Si a casa hi ha algú que necessita oxigen, un respirador o un altre aparell mèdic, l’apagada va demostrar que cal un pla específic: bateries de recanvi, saber quant duren i a qui avisar. Parla-ho amb el seu equip mèdic abans que faci falta.

7. Quan torna la llum

Protecció Civil recomana desendollar els aparells durant una apagada per evitar sobrecàrregues quan torna el subministrament. Deixa només un llum encès per saber quan ha tornat.

En resum: la llista que ens va faltar

  • Ràdio de piles o de maneta
  • Llanternes i piles de recanvi
  • Bateria externa carregada
  • Una mica d’efectiu en bitllets petits
  • Aigua envasada (1,5 litres per persona i dia)
  • Menjar que no calgui cuinar
  • Un pla per a qui depengui d’un aparell elèctric

No cal tenir-ho tot avui. Però cada element d’aquesta llista fa que, la propera vegada, les hores sense llum siguin una molèstia i no un problema.

Fonts